Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys

"Em sento com una musa en excedéncia, ja no sóc una jove promesa ni tinc un cárrec reconegut. Ni apunto enlloc ni he assolit res. Una idea  per a un quadre que no acaba de definir-se. Una incógnita." Així es veu a si mateixa la protagonista d'aquesta história el dia que fa 30 anys, un 23 d'abril, quan es desperta amb un desconegut i pensa que ja  no té edat per fer aquestes coses.Mallorquina de naixement, treballa com a periodista en un diari de Barcelona. Quan entén que en sis mesos  es quedará sense feina, s'assabenta que, a sobre, li apujaran el lloguer del pis. Per acabar-ho de rematar, ha trobat per casualitat la  carta que un anglés envia a una catalana, i en la qual li demana que es casi amb ell.Alhora que ajorna el moment de prendre decisions, la narradora intenta fer arribar aquesta carta a la seva destinatária. Mentrestant, la seva amiga Cati, amb qui ha compartit quasi tots els homes, la convida al seu comiat de soltera, ple d'exnóvios i examants;  en Nil inaugura pis a Poble Sec i s'ha hipotecat per als próxims trenta anys; i també hi ha el pintor Blai, n'Andreu el psicóleg, n'Elba, na Sophie i na Neus. Per no malgastar res, ho agafen tot. Així  no han de triar.Barcelona s'obre carnal als bars i els locals nocturns, on la cervesa, fresca i amarga, es converteix en metáfora. Peró també s'obre descarnada, amb els seus barris sotmesos al bram de les perforadores d'unes obres que no acaben mai. Davant del personal carácter incisiu de la protagonista, un amic l'anima a defensar com a filosofia existencial el "postcinisme", tota una actitud per al present i el futur indefinits dels qui són a la trentena.