La imaginació noucentista

Una revisió crítica de l ideari capaÇ de transformar Catalunya en un país amb voluntat de modernitat L objectiu de l obra és analitzar i constatar que el Noucentisme és el marc cultural que proveirá bona part de l imaginari catalá del segle XX. Un imaginari que no és exclusiu de Catalunya sinó que s ha de considerar directament vinculat  al context internacional i fortament influït per corrents contemporanis. Aquest impuls de modernització que té lloc en la civilització occidental tindrá a Catalunya, amb el Noucentisme, un carácter propi vinculat amb la recuperació d una tradició mal assumida  i una modernitat per resoldre. L edició a cura d Antoni Marí conté textos de col·laboradors de la talla de Borja de Riquer, Narcís Comadira, Jaume Vallcorba o Enric Ucelay-Da Cal, entre d altres. El Noucentisme va ser un projecte polític, estétic i moral amb unes concrecions plástiques, literáries o arquitectóniques, unes preferéncies estilístiques i una delimitació cronológica. L estudi del  classicisme, el llatinisme, l avantguardisme o el mediterranisme son les línies de forÇa d un procés de generació d idees i d imatges que renoven el contingut i donen sentit nou a categories com ara la naturalesa i el paisatge, la casa i la ciutat o la tradició i l avantguarda. Antoni Marí, editor Poeta i assagista. Ha estat professor  de teoria de l art a la Universitat Autónoma de Barcelona (1979-1989)  i posteriorment a la Universitat Pompeu Fabra. S ha especialitzat fonamentalment en l estudi de les idees estétiques, literáries i musicals de la modernitat. Interessat en el romanticisme alemany, el 1979 publicá l antologia El entusiasmo i la quietud. Juntament amb Francesc Parcerisas, escriví el recull Variacions sobre un tema romántic: 'Ombra i llum' (1978). Ha escrit també L home geni (1984), premi Crítica Serra d Or, Miquel Barceló (1984), La voluntat expressiva (1988), premi Crítica Serra d Or i Euforion (1989). Com a poeta es doná a conéixer amb Preludi (1979). Altres títols de la seva obra poética són Un viatge d hivern (1989), que aconseguí el Premio Nacional de la Crítica, i El desert (1997). Ha publicat Formes de l individualisme (1994) i La vida dels sentits (2004). Pel que fa a la narrativa, ha escrit El vas de plata i altres obres de misericórdia (1991), premi Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d Or; El camí de Vincennes (1995), novel·la filosófica que transcriu un diáleg entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot, que rebé el premi de la Crítica  Serra d Or i el Prudenci Bertrana i darrerament Entspringen (2000).